Connectar-se

Recorda'm

EL DICCIONARI VORTARO*

Per obrir el diccionari, clica el botó superior. Pots trobar aclariments de com utilizar el diccionari a les "Pàgines d'ajuda".

>“La Vortaro”Pilger: “BER”Bick: “Esperanto-dansk”>

Ajuda: * ? Més....

LA MISSATGERIA INSTANTÀNIA TUJMESAĜILO*

Amb aquesta missatgeria instantània pots xerrar amb altres usuaris i usuàries de lernu!. Per a iniciar la missatgeria, clica un dels botons d'aquí a dalt. Pots trobar més aclariments a les "Pàgines d'ajuda".

Ajuda * *

Bildoj kaj demandoj

Al final de cada part d'aquest curs hi ha aclariments de coses importants i que s'han de recordar. A baix, pots llegir tots aquests aclariments.

Parto 1

  • Tots els substantius, per exemple "homo" (=persona) i "pomo" (=poma), acaben amb -o.
  • El sufix -in- indica sexe femení. Per exemple, "viro" (=home)"virino" (=dona).
  • Les paraules "viro" i "virino" no es refereixen a cap edad concreta.
  • Les paraules "kio" (=que) i "tio" (=aquell) s'usen quan es tracta d'una cosa indifinita.

Parto 2

  • Les paraules "kiu" (=qui) i "tiu" (=aquell) s'usen quan es tracts d'individus (o cosa definida).

Parto 3

  • Cap aclariment.

Parto 4

  • Cap aclariment.

Parto 5

  • Per a indicar que es tracta de varies coses (plural) s'usa la terminació -j. Per exemple "homoj" (=persones)

Parto 6

  • Cap aclariment.

Parto 7

  • Ara et trobes amb tots els pronoms personals: mi (=jo), vi (=tu), li (=ell), ŝi (=ella), ĝi (=això), ni (=nosaltres), vi (=vosaltres), ili (=ells)

Parto 8

  • Ja que "ili" tracta de vàries coses, s'ha d'usar "kiuj" (=qui/els qui) per a preguntar per ells
  • No oblidis que "kiuj" s'usa per a referir-se a persones (i coses definides) i "kio" s'utilitza per a una o diverses coses no definides. (No es pot dir "kioj".)

Parto 9

  • El sufix -ist- indica professió, per exemple "instrui" (=ensenyar) - "instruisto" (=professor). (Els altres usos de -ist a Part 33.)

Parto 10

  • Fins ara has vist tres paraules que comencen amb "ki-": kio(=que), kiu (=qui) i kie (=on).En total n'hi ha 10 d'aquestes paraules i les tractarem totes en aquest curs.

Parto 11

  • La paraula "ĉu" s'usa principalment per a crear preguntes que la seva responta comença amb "jes" (=sí) o "ne" (=no). Per exemple, A la frase "Ŝi estas Ana." (=Ella és L'Anna)es pot crear la pregunta "Ĉu ŝi estas Ana?" (= És l'Anna?).

Parto 12

  • Enlloc de dir "Mi estas Ana" es por dir "Mia nomo estas Ana" (=El meu nom és Anna), si es vol. (Hi ha altres maneres per a expressar-ho, però en aquest curs només usarem "Mi estas..."

Parto 13

  • La terminació -n indica objecte
  • Per a poder usar -n correctament s'ha de saber entendre bé que és subjecte i objecte. Si et sembla que no en saps prou, et recomanem llegir Objekto a la repassada de gramàtica

Parto 14

  • Quan l'objecte de la frase està en plural, s'usa la terminació -jn. Per exemple "Ana fotas virojn." (=Ana fotografia homes.).

Parto 15

  • La paraula "estas" (= és) s'utilitza principalment per a connectar un predicat al subjecte. Per això no s'usa la terminació -n en frases del tipus: "Ŝi estas programisto" (= Ella és programadora).

Parto 16

  • Adjectius (paraules que descriuen substantius) acaben en -a.
  • Quan una pregunta comença amb "kia" (=quina), la reposta conté adjectius (paraules que acaben amb -a)

Parto 17

  • Cap aclariment.

Parto 18

  • Cap aclariment.

Parto 19

  • La terminació verbal -is indica temps passat. Per exemple "Ana fotis pomon" (=Ana va fotografiar pomes.).
  • La terminació verbal -as indica temps present. Per exemple "Ana fotas pomon" (=Ana fotografia pomes.).

Parto 20

  • La terminació verbal -os indica temps futur. Per exemple "Ana fotos pomon" (=Ana fotografiarà pomes.).

Parto 21

  • A la resposta de la pregunta que comença per "kiel?" (=com?) sovint s'usa un adverbi.(Adverbi és una paraula que descriu el verb o adjectiu o a una altre adverbi.)Es pot cear l'adverbi amb la terminació -e.

Parto 22

  • A la resposta de "kiam?" Sovint s'usa un adverbi que fa referència al temps. .(Adverbi és una paraula que descriu el verb o adjectiu o a una altre adverbi.)Es pot crear l'adverbi amb la terminació -e.

Parto 23

  • A la resposta de "kie?" (=on?) s'usa una preposició amb substantiu o adverbi. Preposicions per exemple són: "sur" (= a sobre de), "sub" (=a sota de) i "en" (=dintre de)

Parto 24

  • Ja has vist que -n pot ser usat per a indicar objecte ("Ana fotas knabon."). -n s'usa també per a assenyalar direcció. Per exemple: "kie" (=on) - "kien" (=cap a on).
  • Després de les preposicions que indiquen lloc, es pot usar -n per a espressar moviment cap a aquell lloc. Per exemple: "Mi iras en la ĉambro." (=Camino per l'habitació.) - "Mi iras en la ĉambron. (= Vaig a l'habitació.).

Parto 25

  • S'expressa possessió amb de, per exemple "La hundo estas de Fang." (=El gos és d'en Fang.).

Parto 26

  • Cap aclariment.

Parto 27

  • Les desenes i les centenes agrupen en una paraula: "dudek" (20), "tridek" (30), "ducent" (200), "okcent" (800). Tots els altres nombres es pronuncien i s'escriuen en paraules separades, també els millars: "dek unu" (11), "dek du" (12), "du mil" (2000).

Parto 28

  • També s'usa la terminació -n per a eespressar mesura. Per exemple "La pilko kostas ok stelojn." (= La pilota costa vuit stelojn.).
  • "Stelo" és el nom d'una moneda de canvi.

Parto 29

  • Cap aclariment.

Parto 30

  • La terminació -i s'usa per a verb en infinitiu. Per exemple: "studi" (=estudiar), "instrui" (=ensenyar)
  • Construccions verbals complexes (...as + ...i) consisteixen en verb principal i verb amb el mateix subjecte, que sempre té forma baixa. Per exemple: "Ana ŝatas studi." (= A l'Anna li agrada estudiar.)

Parto 31

  • El sufix -em- indica inclina
  • No oblidis que quan la pregunta és "kia", la resposta contindrà una paraula que acabarà amb -a. Per exemple: "Kia persono estas ŝi?" (=Quina classe de persona és ella?)- "Ŝi estas bonkora persono." (= Ella és una persona bona(de bon cor).)

Parto 32

  • EL sufix -ul- indica persona amb la característica que descriu l'arrel. Per exemple: "juna" (=jove) - "junulo" (=un jove)

Parto 33

  • El sufix -ist- indica professió ("fotisto") o ideologia ("komunisto") o hobby ("esperantisto").

Parto 34

  • El sufix -et- indica disminució o debilitació.

Parto 35

  • El sufix -eg- indica augment o enfortiment.

Parto 36

  • El sufix -ig- significa causar que algú faci quelcom, que qeulcom passi.Per exemple "la viro falas" (= l'home cau) - "la viro faligas arbon" (= l'home fa caure l'arbre), "la virino kuras" (= la dona corre) - "la virino kurigas la ĉevalon" (= la dona fa córrer el cavall).
  • Un verb amb -ig- sempre té objecte directe (-n), però no sempre ha de ser escrit/dit.

Parto 37

  • El sufix -il- indica instrument o remei.

Parto 38

  • El sufix -iĝ- indica canvi d'estat o submissió a alguna acció. Per exmple "helas" (=fer-se clar) kaj "lavas" (= rentar-se).
  • Un verb amb -iĝ- mai pot tenir objecte directe.

Parto 39

  • El prefix ek- indica inici.

Parto 40

  • El prefix ge- indica els dos sexes junts.

Parto 41

  • "Kioma horo estas?" textualment significa: quina hora és?

Parto 42

  • La terminació verbal -u indica

Parto 43

  • La terminació verbal -us indica forma condicional.

Parto 44

  • Es pot respondre a "Kial?" (= Per què?) amb "Ĉar..." (= Perquè...).

Parto 45

  • Cap aclariment.

Parto 46

  • Cap aclariment.

Parto 47

  • Cap aclariment.

Parto 48

  • Cap aclariment.

Parto 49

  • Cap aclariment.

Parto 50

  • Cap aclariment.