
Per obrir el diccionari, clica el botó superior. Pots trobar aclariments de com utilizar el diccionari a les "Pàgines d'ajuda".
“La Vortaro”Pilger: “BER”Bick: “Esperanto-dansk”
Ajuda: * ? Més....
En aquest curs els elements lingüístics estan dividits en grups. A sota hi ha uns aclariments teòrics sobre grups. Llegeix-los si vols, però no es necessari per a poder fer el curs.
Numeroj kreiĝas per kunmetado de la bazaj numeraloj. Dekoj kaj centoj kunmetiĝas al unu vorto. Ĉio alia estu elparolata kaj skribata kiel apartaj vortoj, ankaŭ miloj. La ordinaraj numeraloj ne fleksiiĝas. Ordaj numeraloj kreiĝas per la finaĵo -a. Ili fleksiiĝas kiel adjektivoj. - Més informació
Demandovortoj kaj respondvortoj ligitaj al ili estas ordigitaj en aparta sistemo, la tiel nomata korelativotabelo. Ĝi konsistas el kvin antaŭsilaboj kaj naŭ postsilaboj kombineblaj en diversaj manieroj. La ki-vortoj estas uzataj ankaŭ kiel rilataj (interrilataj) vortoj. - Més informació
Els participis són paraules que presenten l'acció com a estat, qualitat: escrivint, batut, tancat etc. En Esperanto hi ha 6 classes de pàrticipis. - Més informació
Promons són les paraules: mi, vi, ŝi, li, ĝi, ni, ili, oni, si. - Més informació
Els adverbis són paraules que indiquen manera,lloc, temps o quantitat. Els adverbis descriuen al verb, adjectiu, adverbi o a tota la frase. Aquí tens alguns dels adverbis més freqüents en Esperanto. (És possible crear adverbis d'altres paraules usant la terminació -e) - Més informació
Una preposició és un mot petit que indica quin és el paper, a la frase, del proper grup que segueix - Més informació
Es posa el prefix davant una paraula per crear-ne una de nova. Es posa el sufix darrera una paraula per crear-ne una de nova. - Més informació
Finaĵojn oni metas post radiko, kunmetaĵo aŭ vorteto, por fari vorton, aŭ por ŝanĝi la signifon de vorto. O, A, E, I, AS, IS, OS, US kaj U estas vortklasaj finaĵoj. J estas plurala finaĵo. N estas akuzativa finaĵo.
Algunes de les arrels més freqüents en Esperanto.