Quan utilitzar la terminació -n?

Explicació

En esperanto, mitjançant la terminació -n s'indica l'acusatiu. Els substantius poden dur-la, així com els adjectius, els pronoms personals, els correlatius (que acaben en -u, -o, -a i -e) i els adverbis amb la terminació -e, que indica lloc. L'acusatiu cal que sigui utilitzat en els següents casos:

1. per indicar quin és l'objecte directe del verb. En esperanto això permet canviar l'ordre de la frase sense alterar-ne el significat.
Ŝi vidas lin. - Ella el veu.
Ŝin vidas li. - Ell la veu.
Li vidas ŝin. - Ell la veu.
Lin vidas ŝi. - Ella el veu.

2.en lloc de les preposicions de temps, mesura, etc.
Mi dormis dum unu horo. - Mi dormis unu horon. (Vaig dormir una hora.)
En lundo mi vizitos vin. - Lundon mi vizitos vin. (El dilluns et visitaré.)
En la 22-a de junio mi venos. - La 22-an de junio mi venos. (El 22 de juny vindré.)
Mi estas je 20-metra distanco de vi. - Mi estas 20 metrojn for de vi. (Sóc a 20 metres de tu.)
Li estas je du metroj alta. - Li estas du metrojn alta. ("Ell és dos metres d'alt." (Fa dos metres d'alçada.))

3. per mostrar la direcció o l'objectiu d'un moviment.
Mi kuras en la arbaro. - Corro dins el bosc.
Mi kuras en la arbaron. - Corro cap a dins el bosc.
Mia amiko iras trans la strato. - El meu amic camina a l'altra banda del carrer.
Mia amiko iras trans la straton. - El meu amic va cap a l'altra banda del carrer.
Li saltas sur la tablo. - Ell salta sobre la taula.
Li saltas sur la tablon. - Ell salta cap a sobre la taula.

Semblantment després dels adverbis que indiquen lloc.
Mi estas hejme. - Sóc a casa.
Mi iras hejmen. - Vaig cap a casa.
Vi estas tie. - Tu ets aquí.
Vi kuras tien. - Corres cap aquí.

Acusatiu després de preposicions

Hi ha preposicions que tenen dos significats; amb nominatiu indiquen el lloc on hi ha alguna cosa, amb acusatiu mostren l'objectiu cap al qual una cosa es mou. Aquestes preposicions són: sur, sub, en, apud, antaŭ, malantaŭ, post, inter, trans, ekster, super, ĉirkaŭ, kontraŭ.
sur la tablo - sobre la taula
sur la tablon - cap a sobre la taula
sub la domo - sota la casa
sub la domon - cap a sota la casa

Però hi ha preposicions després de les quals mai no s'utilitza l'acusatiu: al, ĝis, de, el ,da, pri, pro, por, per, kun, sen, je, dum, laŭ, malgraŭ, i preferiblement sense: tra, preter. Després d'aquestes preposicions generalment s'utilitza només la forma bàsica sense -n.
pri la knabo - sobre el noi
al la urbo - cap a la ciutat
kun mia amiko - amb el meu amic

Atenció

Si el substantiu duu la terminació -n, llavors també tots els adjectius, pronoms possessius i correlatius que el complementen també han de dur la terminació. La terminació -n també s'escriu després de la terminació del plural -j:
Mi aĉetis tiun grandan domon. - Vaig comprar aquesta gran casa.
Mi aĉetis tiujn tri grandajn domojn. - Vaig comprar aquestes tres grans cases.
Mi iras en mian belan domon. - Entro a la meva bella casa.
Mi promenis tre longan tempon. - Vaig passejar durant molta estona.
Mi promenis kelkajn tagojn. - Vaig passejar alguns dies.
Iun belan tagon mi revenos. - Algun bell dia tornaré.

Fixeu-vos bé en l'ús de l'acusatiu, perquè afegir la terminació -n pot canviar totalment el sentit de la frase. Analitza les frases següents:
Mi ŝatas manĝi tion pli ol vi. - M'agrada menjar això més que a tu (no t'agrada).
Mi ŝatas manĝi tion pli ol vin. - M'agarda menjar això més que a tu (més que menjar-te a tu!).
Mi amas ŝin same forte kiel vi. - L'estimo igual de fort que tu (l'estimes).
Mi amas ŝin same forte kiel vin. - L'estimo igual de fort que t'estimo a tu.
Vi farbas la domon ruĝan. - Pintes la casa vermella.
Vi farbas la domon ruĝa. - Pintes la casa que quedi vermella.

Exercicis

Nivell 1 Nivell 2