
Per obrir el diccionari, clica el botó superior. Pots trobar aclariments de com utilizar el diccionari a les "Pàgines d'ajuda".
“La Vortaro”Pilger: “BER”Bick: “Esperanto-dansk”
Ajuda: * ? Més....
Els mots correlatius ki són utilitzats també com a relatius (interrelatius). Substitueixen el substantiu o el pronom de l'oració principal, o fins i tot tota la idea d'aquella frase i enllacen la subordinada a l'oració principal que introdueixen.
Substitueix un substantiu expressat anteriorment o un pronom i, normalment s'usa per a persones o coses definides.
Mi vidis knabon, kiu manĝis torton. - Vaig veure un noi que menjava un pastís.
Ŝi aĉetis la plej belan robon, kiu estis en la vendejo. - Ella va comprar la roba més maca que hi havia a la botiga.
Quan kiu fa la funció d'objecte directe en l'oració subordinada, s'hi afegeix la terminació -n.
La filmo, kiun ni spektis hieraŭ, estis tre interesa. - La pel·licula que vam veure ahir va ser molt interessant.
Montru al mi la libron, kiun vi ĵus aĉetis. - Ensenya'm el llibre que acabes de comprar.
La terminació -j significa plural.
Mi vidis knabojn, kiuj manĝis torton. - Vaig veure uns nois que menjaven un pastís.
Montru al mi la librojn, kiujn vi ĵus aĉetis. - Ensenya'm els llibres que acabes de comprar.
S'usa per substituir la idea de la frase principal o per presentar un cosa indefinida.
Tio, pri kio li parolis, ŝajnis nekredebla. - Allò de què parlava, semblava increïble.
Mi tre bone scias, kio ĝojigas vin. - Sé molt bé què et fa content.
Quan kio fa la funció d'objecte directe de l'oració subordinada, s'hi afegeix la terminació -n.
Mi faros ĉion, kion mi povos. - Faré tot el que podré.
Vi rakontis al mi ion, kion mi neniam forgesos. - Em vas contar una cosa que no oblidaré mai.
Introdueix una oració subordinada que assenyalen possessió o pertinença.
Ĉi tien venos kantistoj, kies kantoj estas tre popularaj. - Aquí vindran cantants, les cançons dels quals són molt populars.
La knabino, kies haroj estas tre belaj, venis al mia frato. - La noia, el cabells de la qual són molt bells, va anar a trobar el meu germà.
Introdueix una frase subordinada que expressa temps.
En tiu tempo, kiam mi manĝis, ŝi televidis. - En el moment que jo menjava, ella mirava la tele.
Kiam mi venis al li, li dormis. - Quan el vaig anar a trobar, ell dormia
Introdueix oracions subordinades que expressen lloc.
Mi volis resti tie, kie mi estis. - Em volia quedar allà on era.
Apud tiu loko, kie li loĝas, estas granda arbaro. - Al costat del lloc on viu, hi ha un gran bosc.
Quan es vol assenyalar direcció, a kie s'hi afegeix la terminació –n.
En tiu loko, kien mi venis, estis multe da homoj. - En aquell lloc on vaig arribar, hi havia moltes persones.
Introdueix una oració subordinada que descriu qualitat.
Li estis tia, kia mi volis, ke li estu. - Ell era tal com jo volia que fos.
Hodiaŭ ne estas tia bela tago, kia estis hieraŭ. - Avui no és un dia tant bonic com ahir.
Quan kia fa la funció d'objecte directe, a la oració subordinada, s'hi afegeix -n.
Li manĝis tian bongustan viandon, kian li ankoraŭ neniam antaŭe manĝis. - Menjava una carn tan bona com encara no n'havia menjat mai.
La terminació -j indica plural.
Mi aŭskultis tiajn kantojn, kiajn mi kutime neniam aŭskultas. - Escoltava aquella tipus de cançons, que normalment no escolto mai.
Introdueix frases que descriuen manera o grau.
Neniam estos tiel, kiel estis antaŭe. - Mai no serà com era abans.
Li volis nin helpi tiel, kiel li povis. - Ell volia ajudar-nos de la manera com podia.
Introdueix una oració subordinada que descriu quantitat o mesura.
Manĝu tiom multe, kiom vi volas. - Menja tant com vulguis.
Mi donis al ili tiom da bombonoj, kiom mi havis. - Els vaig donar tants bombons com tenia.
Introdueix subordinades que descriuen causa o motiu.
Unu el la ĉefaj kaŭzoj, kial homoj lernas Esperanton, estas tio, ke ĝi estas facile lernebla. - Una de les causes principals, per què els homes aprenen esperanto, és que és molt fàcil d'aprendre.