¿Quan s'usa la terminació verbal -u?

Explicació

La terminació verbal -u no assenyala el temps de l'acció, sinó que s'usa per expressar voluntat (tant si és una ordre o un desig).
Rakontu pri via vojaĝo! - Explica'm com va anar viatge!
Diru vian nomon! - Digues el teu nom!

En els exemples anteriors, els verbs s'usaven sense subjecte. En aquells casos tothom entén el pronom de segona persona vi.
Venu rapide! = Venu vi rapide! (Vine ràpid!)
Manĝu! = Manĝu vi! (Menja!)
Estu kun mi! = Vi estu kun mi! (Estigues amb mi!)
Kara, donu al mi tion. = Kara, vi donu al mi tion. (Estimat, dóna'm això.)

Però deixar de posar el pronom vi només és possible a l'oració principal, a les subordinades s'hi ha de posar sempre.
Legu la libron. - Llegeix el llibre.
Mi volas, ke vi legu la libron. - Vull que llegeixis el llibre.

Per a les altres persones (primera i tercera) i en les frases principals i secundàries s'ha d'usar sempre el seu pronom, si no hom pensaria que es tracta de la segona persona.
Ni komencu! - Comencem!
Mi estu! - He de ser jo! Vull ser jo!
Ĉu ni jam iru tien? - ¿Anem-hi ara?
Ili mem faru tion! - Que ho facin ells mateixos!
Kiel mi komprenu tion? - ¿Com ho he d'entendre?
Ŝi aĉetu, kion ŝi bezonas. - Que compri el que necessiti.

La terminació –u s'usa també en frases subordinades després de les conjuncions ke i por ke si l'oració principal d'alguna manera assenyala voluntat, objectiu o alguna cosa semblant. Fixa't que aquesta norma val fins i tot quan el verb de l'oració principal està en algun altre temps.
Ili volas, ke vi laboru. - Ells volen que treballis.
Mi multe legos, por ke poste mi povu bone prelegi. - LLegiré molt perquè després pugui fer una bona conferència.
Skribu la leteron tuj, por ke ni sendu ĝin ĝustatempe. - Escriu la carta de seguida perquè la poguem enviar a temps.
Ŝiaj gepatroj petis, ke li morgaŭ vizitu ilin. - Els pares d'ella van demanar que ell els visiti demà.

Perquè entenguis millor l'ús de la ternimació –u en frases subordinades, sisplau compara les frases següents:
Ŝi diris, ke ŝi venos morgaŭ. - Ella va dir que vindria l'endemà.
Mi petis, ke ŝi venu morgaŭ. - Li vaig demanar que vingués l'endemà.
Mi ĝojas, ke vi bone fartas. - M'alegro que estiguis bé.
Mi deziras, ke vi fartu bone. - Desitjo que estiguis bé.
Mi kuris tiel rapide, ke li ne povis kapti min. - Vaig córrer tan ràpid que no em va poder enxampar.
Mi volis kuri tiel rapide, ke li ne povu kapti min. - Volia córrer tan ràpid que no em pogués agafar.

Para atenció en l'ús del verb bonvolu. S'usa per expressar la voluntat d'una manera més cortesa. Després del verb bonvolu sempre s'usa la forma d'infinitiu.
Bonvolu sidi ĉi tie! - Sisplau seu aquí!
Bonvolu veni morgaŭ - Sisplau vine demà!
Bonvolu esti ĝentila! - Sisplau sigues cortès!

Exercicis

Nivell 1 Nivell 2